Blog -Lludriguera avall

Vaig excavar la terra amb les potetes peludes que se m'omplien de motes  fosques  i humides a mida que anava avall. Vaig excavar i excavar durant molta estona, i estava convençut que ja havia passat per sota la tanca de les tuies feia estona quan, tot d'una,  es va esfondrar el terra  darrera meu. Va anar de ben  poc que no caigués avall.  

Em vaig espantar tant, que vaig començar a gratar la terra però cap a munt, fins que al cap de poca estona, seguint el camí contrarí  al que em marcava l'arrel principal d'un pi pinyer, vaig  poder treure el mussell fora del cau . Vaig gratar i gratar les parets del túnel per engrandir la boca de la lludriguera i, finalment,  vaig sortir d'un salt a l'exterior.  

Estava planxat, esgotat, després de tant d'esforç. Em vaig estirar sobre la pinassa a pendre el sol que arribava a terra mig  velat per les capçades dels arbres.  Sentia la piuladissa que feien els ocells, veia la claror suau del dia, vaig sentir la bonior d'una abella que feinejava. Abella, flors. Flors, nyam-nyam. Nyam-nyam, gana!


"Tinc gana"  -vaig dir parlant amb mi mateix-. "Quanta estona fa què he esmorzat?"  

I llavors, deixant-me guiar per la bonior que feia l'abella mentre libava les flors, vaig anar a buscar alguna cosa per omplir el pap. 


Escribir comentario

Comentarios: 0