Dietari d'una escriptora


 

Sant Feliu del Racó, dos de gener de 2016

 

Estimats lectors i lectores, feliç any nou des de Sant Feliu del Racó! Aquí sóc al Carrer de Dalt a casa dels meus pares. La fotografia me la va fer la Violeta Palazón, una veïna del poble.

 

Acabem d'encetar un nou any que desitjo que ens porti una pila de vivències noves.

 

Heu fet propòsits per aquest 2016? Jo sí. Ahir les vaig escriure a la llibreta de notes d'enguany, uns tenen a veure amb la literatura, altres no.

 

Heus ací un propòsit que no té res a veure directament  amb l'escriptura: he decidit tansformar el jardí i l'hort de casa  en un jardí anglès. Tots dos espais els tenim molt abandonats i vull transforar-los en un jardí assilvestrat que sembli un bosc de fades i faci somiar. Us adoneu com també això té a veure amb la Literatura: si fa somiar, podré descriure els somnis.

 

Ahir mentre treballava al jardí, bufava el vent i escoltant molt atentament vaig poder diferenciar  el so que feien les fulles seques  dalt del pollanc del que feien les que s'arrossegaven per terra. Ara ja ho podré descriure!

 

Pel que fa a la Literatura, aquest any vull enviar tres originals a concurs, per això estic revisant-los. Enllestiré el darrer títol d'en Bernat detectiu enfrontat a les Forces Brunes del Pacte, i treballaré en una sèrie  per a aprenents de detectiu, també dins de la col·lecció "El mussol detectiu". Després començaré a plantejar-me una novel·la negra per adults. De fet tot aquest 2015 que ha passat, he estat donant-li voltes.   M'agradarà molt treballar l'ambient del poble on s'esdevenen els fets: ambient festiu, ambient tranquil, ambient en  tensió, ambient de terror. Això és el que trobo a faltar a les novel·les negres que es fan avui en dia, la descripció de l'ambient que és el que agombola els personatges. Estic segura que la podreu llegir amb facilitat, penseu que jo vaig començar a llegir les novel·les de l'Agatha Christie  quan tenia tretze anys.

 

 Aquesta fotografia que em va fer la Violeta Palazón des de dalt de l'escala que porta a l'hort,  és del pati de darrera de casa. Veieu com sí que ho tenim tot una mica abandonat. I ja podeu veure a en Bruc que no em deixa mai sola, sempre el tinc a sobre.

 

Sant Feliu del Racó, 6 de gener de 2016

 

Estimats nens i nenes, nois i noies, mestres..., 

 

Avui és dia de Reis, segur que us llevareu d'hora a desembolicar els regals.

 

A casa els vam desembolicar ahir al vespre, m'han portat un parell de llibres: una novel·la infantil, Mimí,  que gira al voltant d'una nena a qui s li ha mort la mare en un accident de trànsit, i Viatges amb la tieta  una novel·la divertida escrita en clau d'humor que va de la relació entre una tieta boja i divertida i el seu nebot que és molt ensopit.

 

D'amagat de tota la família, he fet de rei i m'he regalat més llibres: El gos groc, una novel·la negra d'en Simenon; El paradís perdut, el gran poema  de John Milton; Eduqueu els infants ben aviat en les lletres, del pensador Erasme de Rotterdam; i per no apartar-me de la Filosofia i del tema de la Physis, la Natura entesa com a força generadora de vida, que és el que a mi m'atrau m'he comprat una de les obres fosques de Friedrich W.J. Von Schelling Clara, o sobre la vinculació de la natura amb el món dels esperits.

 

M'hauré de fer un horari de lectures perquè em conec i em podria passar tot el sant dia llegint aquests llibres:

 

 

 Sant Feliu del Racó, 21 de gener de 2016

 

Estimats lectors, 

 

Al jardí hi ha tot d'ocellets que hi fan estada, no sé si volen viure-hi indefinidament, o  si fan escala cap al sud.

Segons els estudiosos, els hàbits de molts animalons han canviat a resultes del canvi climàtic. Jo els poso un parell de menjadores amb menjar i un plat fondo de terrissa amb aigua.

I mireu què passa:

Vénen a menjar!  I això ja fa dies que dura. 

 

 

Sant Feliu del Racó, 15 de febrer de 2016,

 

Estimats lectors i lectores,

 

Sabeu una cosa? No estava gaire decidida a apostar pel llibre literari en format electrònic, però després de veure un reportatge sobre nens africants obligats a treballar dins d'una mina, m'he posicionat en contra.

A l'Àfrica es troben els minerals necessaris per poder fabricar tota mena de ginys electrònics  com ara ordinadors i telèfons mòbils, uns i altres són necessaris, tot i que els hauríem de consumir amb mesura. Això vol dir que si el telèfon mòbil funciona no cal canviar-lo.  Abans de canviar-lo pensem en aquells nens  que estan obligats a gratar la panxa d'una mina.

 

Però, què passa amb el llibre electrònic? Doncs que és innecessari, ja tenim el de paper i més a més... Genera desigualtat: nens que van a escola i nens que van a les mines;  consumeix energia: no funciona sense  energia, va amb bateria que no sé perquè s'ha d'alimentar amb energia elèctrica i no pas solar; genera residus més facilment i, què en fas quan s'espatlla?  Un llibre no s'espatlla,  amb el temps, els fulls es poden esgrogueir, però el llibre sempre estarà amb tu i no t'hauràs de preocupar per si funciona o no,  en obrir-lo  ell t'explicarà aquella història que tan t'agradava de llegir  quan eres petit. 

 

Si dieu:  però,  està malament tallar arbres per fer paper? Teniu tota la raó, també hem de procurar pal·liar això, i tinc una idea al respecte: sabeu que  el paper de  barba es feia  a partir de la roba de cotó? Per què no feu un treball d'investigació  per veure com anirien les coses si es fes paper directament  a partir de les plantes de cotó i /o a través de roba de cotó reciclada. Mireu primer de tot si seria possible o no de dur a terme; quants llocs de treball es crearien en una indústria semblant, i quina despesa energètica hi hauria. 

 

Canviar el món és a les nostres mans amb petites accions, però a les vostres amb més mesura perquè sou joves i teniu tota la vida per endavant.  Mentrestant jo faré un consum responsable dels ginys electrònics i no compraré llibres electrònics.

 

Aquí us deixo unes imatges del que considero el veritable  tresor de la Josefina:

  

Sant Feliu del Racó, 16 de febrer de 2016

 

Estimats lectors i lectores, 

 

Ahir vaig acabar de llegir el llibre d'Erasme de Rotterdam Eduqueu els infants ben aviat en les lletres que em van dur els Reis. Que modern que l'he trobat!  Erasme va nèixer l'any 1466 i va morir al 1536, ens parla des d'un temps llunya.

 

Comença criticant amb duresa dos fets, el primer, que els pares es desentenguin de l'educació moral i intel·lectual dels vailets, que els portin tard a l'escola i un pic allà se'n rentin les mans. El segon fet que critica és la colla de mals professors que només pensen en guanyar diners i no en educar, i en  els abusos que es cometen amb els infants aplicant-los el càstic corporal sense motiu, insultant-los,  tenint-los despullats davant d' un auditori mentre se'ls maltracta. 

 

Tot seguit passa a exposar com s'han d'educar els infants, de ben petits,  als tres anys, amb algú que estimi la feina d'ensenyar, i que en cap cas els pares han d'escatimar diners ni interés. Parla de la importància d'ensenyar primer a parlar  amb claretat i correcció la llengua per després passar a la lectura i a  l'escriptura. I diu que és util utilitzar el joc i l'estimul del premi  per ajudar els vailets a vèncer les dificultats, i que se'ls pot instruir amb l'ajuda de llibres il·lustrats.

 

Una de les idees que esgrimeix és que tots els nens (de les nenes no en parla) són iguals,  rics o pobres, i tots han de ser instruits, però els pobres encara en tenen més necessitat perquè els estudis són la clau per poder sortir-se'n a la vida i abandonar la pobresa. 

 

A l'Epíleg, valora altament la constància, i cito literalment: "Que bonica creix la pila, que deia Hesíode, granet a granet!"

 

Sant Feliu del Racó,  7 de març de 2016

 

Nens i nenes,

al novembre vaig estar a l'escola Quatre Vents de Canovelles.

 

Els alumnes de sisè havien llegit el llibre d'en Bernat detectiu i els catorze biberons, i un dels alumnes va tenir la pensada de obsequiar-me amb un dibuix d'un altre detectiu: L'Anacleto.

 

Moltes gràcies a tots!

 

 

 

 

 

Avui he estat a la ZER Les Salines d'Agullana,

 

Hem parlat d'en Bernat detectiu i l'amagatall de les mines d'Escaró i d'Un pinyol farcit de fada.

 

Els alumnes i mestres de la ZER m'han obsequiat amb aquest cove ple de paraules que els havien explicat els seus avis.

 

Moltes gràcies!

 

Dia 10 de març de 2016,

 

Avui he anat a l'escola Antaviana, amb els nois i noies que estaven llegint els llibres d'en Bernat detectiu , i els seus mestres. M'ha fet molta il·lusió que llegissin els tres volums, i que també tinguessin un exemplar de la fada Belluguets, la protagonista d'Un pinyol farcit de fada.

En acabar les sessions m'han ensenyat l'escola, i sobre tot l'hort, amb el gall, les gallines i els ànecs.

N'he sortit molt satisfeta! 

 

Dia 16 de març de 2016,

 

Avui hem fet una excursió editorial, m'explico:

D'hora d'hora ens hem llevat una comercial, una il·lustradora, un escriptor i dues escriptores. Tots cic hem fet cap a Granollers, i des d'allà, brum, brum fins a l'escola El castanyer de Sant Joan les Fonts.

Allà ens hem repartit per les aules per estar amb la mainada que havia llegit els llibres i  gaudit amb les il·lustracions, i en acabar, tots cap a la sala de professors a menjar coca i agafar forces per signar una muntanya o dues de llibres.

Una experiència gratificant.

 

Sant Feliu del Racó, 30 de març de 2016,

 

Nens i nenes, la meva padrina em va sorprendre amb aquesta mona.  La figura central és la Ventafocs, i el rellotge ja pot tocar les dotze, ja  que ni els pollets es transformen en voltors, ni la caseta, en una de debó, ni  a la Ventafocs se li esquinza i esparraca el vestit.

És una llaminerota, té el vestit tacat de xocolata, això vol dir  que s'ha menjat un trosset de mona, abans que jo. 

I a vosaltres, us ha anat bé la mona?

Sant Feliu del Racó, 6 d'abril de 2016

 

A finals de març vaig estar a l'escola Joventut de Callús, els nens i nenes havien llegit Un pinyol farcit de fada , els nens feien un concurs de Sant Jordi i havien de fer un relat, i els vaig poder dir un petit truc d'escriptor;  una coseta molt senzilla quan la saps, però mentre no la saps estàs a les fosques.  Us l'explico:

Tot relat té inici, nus, i desenllaç, doncs bé, l'inici ha de descriure una situació de repòs, d'equilibri, on les coses estan bé.  El nus comença amb un trencament d'aquest equilibri, i això pot portar unes conseqüències fatals; durant tot el nus del relat, el protagonista i els seus ajudants han de fer accions per mirar de tornar al punt d'equilibri inicial  que s'aconsegueix amb una acció final quan escrivim el desenllaç.

 

La història de  la Caputxeta  era en origen un advertiment a les noies per tal que miressin de no passar per indrets perillosos i  de no tenir tractes amb desconeguts per això aquí a la Caputxeta se la menja el llop.

 

El conte dels germans Grimm té una altre final, però. Tot comença (inici) amb una situació de repòs: la mare li prepara la cistella a la caputxeta per què la dugui a l'àvia que està malalta.  El nus s'inicia quan el llop sorpren la nena pel camí i la li proposa un joc   per veure qui de tots dos arriba primer a casa de l'àvia.  La caputxeta accepta el repte i s'entreté badant amb les floretes i els animalons que descobreix quan passa per un camí que no és l'habitual. El llop arriba primer a ca l'àvia, que s'amaga a l'armari o en altres versions surt per la finestra per avisar el caçador. Mentrestant el llop es disfressa amb la camisa de dormir i la còfia de l'àvia, i es fica dins del llit. 

 Arriba el desenllaç quan la Caputxeta després d'arribar  a ca l'àvia troba estrany l'aspecte que té: " I quines mans més grosses que tens?"  "Són per poder-te acariciar més bé."  Sortosament quan arriben al fragment de la boca: "I quina boca més grossa que tens?"; apareix el caçador que mata al llop i restableix d'una tacada l'equilibri inicial.

 

Podeu fer l'exercici de comparar l'estructura del vostre conte amb això que us he explicat. "Veiam si us haurà agradat!?" El que sí que espero és haver-vos ajudat. I ara us deixo amb un llop molt ben plantat:

 

Sant Feliu del Racó 21 d'abril de 2016

 

Estimats lectors i estimades lectores,

Ahir em vaig deixar les ulleres en una escola que té un nom molt divertit Les Alzines balladores. Ara vaig una mica a les palpentes, però només una mica. Vaig sortir tan contenta i animada després de la sessió i de signar llibres que em van quedar les ulleres de veure-hi de lluny sobre una de les taules. Espero que les ulleres hagin fet bondat i no s'hagin dedicat a ballar amb les alzines i ara duguin els vidres trencats, com aquell que es trenca el taló d'una sabata o s'esquinza un vestit.

 

A la tarda vaig anar a l'escola La Vall del poblet d'Osor i com que tenia tots els alumnes i els mestres asseguts fent mitja rotllana davant meu, doncs els vaig explicar l'auca de la Josefina una mica com si fos un conte. Un vailet molt menut em va demanar si m'agradava menjar: "I tant que sí!" I una nena més grandeta em va demanar que els fes un poema. Els ho vaig prometre, però no és una cosa que jo pugui fer d'una revolada, m'hi haig de posar: primer pensar que vull dir  i després començar a jugar amb les paraules per dir-ho de la manera més bonica possible. 

 

Molts petons balladors! 

Sant Feliu del Racó, 22 d'abril de 2016

 

Estimats lectors i estimades lectores,

 

Aquí em teniu, amb els meus companys d'antena,  a l'estudi de Radio Castellar, després de l'emissió especial de Sant Jordi del programa La carpeta de l'àvi. Vaig fer algunes recomanacions,  i vaig explicar als oients perquè  recomanava aquells llibres. 

Dins de la bosseta vermella, hi havia un test petit amb un cactus que té forma de rosa: un regal que no m'esperava.

Sant Feliu del Racó 24 d'abril de 2016

 

Nens i nenes,

 

Ahir va ser Sant Jordi i en Joan em va regalar tres roses vermelles que  va collir del roser del jardí: fan una olor!

Aquest roser no sé pas com s'ho fa, però cada any per Sant Jordi floreix.

 

Al matí vaig anar a Castellar del Vallès, i allà, primer a la botiga i després a la parada que la Impremta i Papereria del Vallès havia parat a la plaça Major, vaig estar signant llibres d'en Bernat.  Gràcies lectors. Però abans de les signatures vaig recollir els llibres que ja havia encomanat uns dies abans. 

 

A la tarda, després de dinar en Joan i jo vam seure a llegir dins de casa amb en Bruc i en Clyde estirats ben a prop nostre mentre a fora tronava; als nostres gossos no els agraden les tempestes gens ni mica. En Joan va començar a llegir Mi maravillosa libreria (avui m'ha dit que enganxa molt), i jo vaig encetar la lectura Les fantasies del nàufrag d'en Pep Albanell.  És un llibre que em recorda molt la meva propia infantesa i adolescència, està molt ben escrit, i de tant en tant hi trobo una paraula que no sé ben bé que vol dir, tot un regal per a una escriptora! Fixeu-vos si m'agrada aquest llibre, que avui al matí he baixat a baix a llegir, sense rentar-me la cara ni les dents. Ara ja vaig pel punt on explica l'autor que va comprar un quadern i un bolígraf i va començar  a escriure.  

 

La impremta i llibreria on en Pep Albanell  anava a proveïr-se de llibres em recorda Ca l'Anita  la impremta i papereria on anava jo deu anys més tard.  Però abans el món no canviava tant, i les coses que eren d'una manera als anys cinquanta, als anys seixanta seguien practicament igual, avançàvem molt a poc a poc.

 

I vosaltres quins llibres us han regalat? Us deixo amb les roses, el llibre i el roser: 

Sant Feliu del Racó, 27 d'abril de 2016

 

Avui he estat a l'escola Sant Martí a Torrelles de Llobregat. 

 

Avui he estat amb els nois i noies de clicle superior a la biblioteca fent una sessió literària  sobre en Bernat detectiu i els catorze biberons.

 

Els he mostrat una imatge del sauquer que he plantificat al pati del darrera de  la Turonella, i he aprofitat per dir-los que al costat de l'escola hi ha una masia que funciona com a Restaurant,  que té un sauquer florit al pati.

 

Els nens i nens de seguida han sabut de quin arbre estava parlant, de fet el saüc és un arbust, però a vegades té l'aparença d'un arbre.

 

Les flors s'han de deixar assecar i en infussió  van bé per als refredats, però no les agafeu quan encara siguin verdes, perquè si  són verdes són tòxiques.

 

Sant Feliu del Racó, 3 de maig de 2016,

 

Estimats nens i nenes, 

 

Avui he estat a l'escola El Pi verd de Palafrugell.

Hem fet una sessió molt animada sobre En Bernat detectiu i l'amagatall de les Mines d'Escaró.

 

M'han dit sobre el llibre que els feia venir ganes de menjar. Això era exactament el que em passava a mi quan era petita i llegia els llibres  de colles i d'internats de l'Enid Blyton. Aprofitava per berenar mentre els llegia.

Menjar bé és molt important i més per a tots els que esteu en edat de creixença, per aquest motiu i també en recordar els passatges culinaris dels llibres que llegia de petita, és pel que poso a vegades l'accent en el àpats que fan en Bernat i la colla.

 

Bona lectura i bon profit!

 

Us deixo amb aquest poster de papallones perquè ara vull plantar plates al meu jardí  que serveixin de refugi a papallones de totes menes. El poster està disponible en PDF per tothom que se'l vulgui descarregar a www.catalancbms.org

 

 

Sant Feliu del Racó,  9 de maig de 2016,

 

Estimats nens i nenes, 

Aquí  teniu  la primera estrofa d'un poema que vaig prometre a la mainada  i als mestres de l'escola La Vall:

Tot caminant pel caminet

amb en Joan, en Bruc i en Clyde,

he vist campanetes blaves,

botons d'or,  estepa blanca 

a la voreta del bosc. 

 

Aquí teniu el caminet i més avall les flors del poema.

 

 

Sant Feliu del Racó, 10 de maig de 2016

 

Nens i nenes, i mestres,

 

 Ja he enllestit el poema Tot caminant pel caminet que vaig prometre als alumnes  de l'escola La Vall. El trobareu penjat a l'apartat de poesia per a infants que he aprofitat per animar amb fotografies i més text. 

Una abraçada!

 

 

Sant Feliu del Racó, estiu 2016

Comença l'estiu, aprofitaré per llegir i llegir, i llegir, i mirar de no passar gaire calor. 

És temps de regar molt el ajrdí i d'estar-hi a sobre. D'endreçar armaris i de despenjar cortines, i si pogués de pintar i repintar parets, portes i finestres. 

Bones vacances!

 

Sant Feliu del Racó, 20 d'agost de 2016

Ara que s'acaben les vacances, i tot just he tornat de Prada de Conflent m'ha agafat la falera de llegir el llibre que us ensenyo tot seguit: 

Sant Feliu del Racó, 23 d'agost de 2016

 

Bon estiu a tothom!

L'estiu ja comença a acabar-se. Què he fet durant tot aquest temps? Voleu saber-ho? He anat a La Vall Fosca  a passar uns dies per documentar-me de cara a escriure el darrer títol d'en Bernat. Me'n va passar una de grossa. Hi vaig anar al juny i no em va servir de res, perquè en Bernat hi va a l'agost.

 

Al juny la vall encara no estava preparada per rebre la gent de vacances. Els camins estaven desapareguts sota l'herbei, arreu hi havia una estesa de pastanaga borda de més d'un metre d'alçada. Jo volia passar però el meu marit em va dir: "I si trepitgem un escurçó?" Les serps no em fan pas por, però els escurçons, víbores en castellà, tenen verí i ens poden matar d'una mossegada. "Prudència, Josefina", vaig dir.

 

Al juny   feien obres a la carretera que puja a Sallente i que permet l'accès a l'estany de  Filià. Després de molestar els paletes que hi treballaven,  vam decidir anar cap a Sallente. Allà vam veure que el funicular que puja a l'Estany Gento encara no  funcionava, i que l'únic accés al llac era a peu,  enfilant-nos per  la muntanya, des de Sallente fins a les vies del carrilet, però  no havíem agafat les botes de muntanya! Ja sé que vosaltres hi pujarieu amb calçat esportiu, però les meves articulàcions tenen uns quants anys i calen  mesures de seguretat per no trencar-me una cama.

 

Hi vam tornar al juliol amb les botes de la muntanya al maleter del cotxe. Al juliol tota la Vall estava preparada per rebre estiuejants. Vam caminar amunt i avall per caminets que tenien l'herba arranada , vam pujar i baixar amb el funicular que agafaria en Bernat i també vam pujar a peu fins a l'Estany Gento enfilant-nos fins a les vies dels carrilet. Vam fer tot el que faria fer als personatges del llibre.

 

A l'agost vam ser  a Prada de Conflent a la Universitat Catalana d'Estiu, en Bernat hi va ser quan va córrer l'aventura de les mines d'Escaró.  El millor de tot era poder  contemplar cada dia  el Canigó a qualsevol hora,  i també  poder comprar-me llibres en occità, la parla dels trovadors que sempre ha estat germana bessona del català. No vaig fer turisme perquè havia d'estar clavada a la Universitat venent llibres.

  

En tornar a casa, em van venir ganes d'anar a Provença i des d'allà al país dels càters, tot és occitània. Llavors  vaig llegir d'una tirada un llibre que ja havia llegit feia anys Un any a la Provença. L'he assaborit com si fos una capsa de bombons de licor. Un matrimoni anglès compra una casa en un poblet provençal i explica el que fan durant els mesos de l'any. L'autor Peter Mayle et fa vius els colors, les olors, els tasts, la llengua i les maneres de fer dels seus veïns  occitans. 

 

Aquí teniu unes imatges de Provença, després de llegir el llibre m'han vingut unes ganes boges de passejr-me per aquestes contrades:

 

 

Sant Feliu del Racó, 1 de setembre de 2016

 

Estimats, nens i nenes i mestres, 

 

S'han acabat les vacances! Aquest any n'he fetes. M'he dedicat els matins a fer una posta a punt de la casa, buidar i endreçar alguns armaris; passar el desterenyinador; deixar ben netes les persianes; despenjar  les cortines i ficar-les a la rentadora. 

 

A la tarda m'asseïa a llegir a darrera al jardí, ben embetumada amb un oli repelent de mosquits.

M'he empassat els diaris dels anys passats a Nova Iork i Mèxic de l'Anaïs Nin. Potser són menys poètics, però són molt més interessants que els d'anys anteriors perrquè parla de la seva faceta com a escriptora que es relaciona professionalment amb escriptors: va llogar un apartament espaiós i va  comprar una màquina d'imprimir, tot per treure de la misèria  el seu paràsit particular, un home anomenat, Gonzalo. L'Anaïs es desgastava darrera d'aquests parassits: homes, normalment artistes que no creaven, i als que mantenia amb els pocs diners que obteniade traduccions i redaccions de llibres o contes per encàrreg. Afortunadment amb la maduresa va adonar-se que això que feia era malaltís  i va començar a espolsar-se les puces.

 

Després de llegir  regava el jardí i tenia cura de les plantes. que aquest any en tinc de noves: unes enredaderes que fan campanes d'un lila  blau fosc ; un roser de flor petita i unes plantes mig  reptants  que s'extenen soletes pel sol  i que fan una floreta de color blau.  Ja us en faré retratets.

 

Ahir vaig anar a ca l'homeòpata perquè ja tinc ganes de treure'm de sobre les petites molèsties que tinc.  De camí cap a la consulta vaig passar davant d'una llibreria de vell, i com si fos l'Estrella de la Mort atrapant en un camp magnètic el Falcó Milenari, la nau del capità Han Solo  a la Guerra de les Galàxies, la llibreria em va atrapar en el seu camp de força i la Josefina cap a dins. En vaig sortir amb una joia el Diario de  Katherine Masnsfield.  

 

De la Katherine Mansfield i els seus llibres de contes per adults us en parlaré més endavant, per a mi és la millor narradora de contes que hi ha hagut, no crec pas que hagi estat superada per ningú. Es la manera que té d'explicar fixant-se en els més petits detalls a l'hora de descriure un ambient.  La fotografia de la portada és un retrat de l'autora que està en un museu de Nova Zelanda, ella va nèixer a les nostres antípodes. 

 

 

 

Sant Feliu del Racó, 23 de desembre de 2016

 

 

 

Bon Nadal a tothom!

 

Desitjo que el tió us  cagui molts, molts  llibres,

 

Que sigueu molt feliços amb la vostra família,

 

i que no us atipeu tant,

 

que després la panxa us faci mal.

 

 

Bon Nadal!