27 d'abril de 2019,

 

Nens i nenes, nois i noies, 

 

 

Ha passat la setmana santa, la pasqua. He fet vacances de la UOC i he menjat mona; si en soc de llaminera!.

Per Sant Jordi em vaig comprar una muntanya de llibres

 

Vull protestar perquè m'han prés una pila d' accents diacrítics: 

Ara em toca seguir a l'hora d'escriure les directrius que marca l'Institut d'Estudis Catalans que segons diu el propi Institut ha simplificat la llista de paraules amb accents diacrítics. Sí la llista és més curta, però hem perdut concreció a l'hora d'expresar-nos: "Jo no soc cap soc, però  em sento com un soc quan escric soc. " "Tinc un net que sempre sempre va molt net." En aquest segon exemple no farem cap diferència en la pronuncia de la paraula net?

 

Aquí deixo escrita  la meva protesta. Estic enfadada amb l'Institut d'Estudis Catalans perquè, de mica en mica, amb l'ànim de simplificar, es van carregant l'especificitat de la llengua. 

 

Nens i nenes si no enteneu el que vull dir, ho podeu preguntar als vostres professors i professores que tenen tot el dret d'estar en desacord amb la meva protesta.


27 d'abril de 2019,

 

Estimats lectors,

 

Us vull donar les gràcies, perquè En Bernat detectiu i l'amagatall de les mines d'Escaró ha arribat a la segona edició.

 

Això vol dir que sou molts els que gaudiu d'aquesta aventura!

 

Gràcies també als mestres i a les mestres de les escoles que l'han triat com a lectura  recomanada per als seus i per a les seves alumnes.

 

També agraeixo des d'aquí l'esforç de l'equip editor i comercial d'Animallibres, aquesta segona edició també és mèrit seu.

 


Dia 28 d'abril de 2019,

 

De joveneta volia ser jugadora de futbol. Estic buscant una fotografia que tinc vestida amb l'equipació del Barça d'aquella època. Quan la trobi us la penjaré. 

 

Per això estic tan contenta de veure com hi ha noies que avui juguen a futbol.

 

El diumenge 28 de maig, vaig anar a veure les jugadores del Futbol Club Barcelona al Mini estadi.

Era el partit de tornada de la semi final de la lliga de campiones. Van guanyar i ara aniran a Budapest a jugar la final.  Desitjo que juguin bé i guanyin la copa de campiones .

 

També m'agradaria que el Futbol Club Barcelona els pagués un salari que les permetés viure plenament la seva professió futbolística. Això sí que seria un gran pas en la igualtat de gèneres!

 

La Fotografia que veieu de la celebració al Mini està treta de la revista Mundo deportivo en format digital que m'arriba a la meva bústia de correu.  

 


10 d'agost de 2019,

 

Us presento la Boira, la gosseta de la meva tieta.

 

Vam anar a Caldes animal, la vam veure i ens en vam enamorar.

 

L'hem adoptat i estem molt contents de tenir-la a casa amb tota la família.

És un sol, sempre esta contenta i té ganes de jugar. 

 

És tan bona que fins i tot les puces s'han fet un niu al seu abric de pell.  Sabeu qui l'ha de banyar, assecar, pentinar, posar-li pipetes i donar-li pastilles per fer fora les puces? 

 

Ho heu endevinat, la meva tieta i jo! 

 


Dia 17 d'octubre de 2019,

 

Ja tenim aquí  El cas de la petjada blanca ! 

 

Espero que us agradi aquesta història per a nens i nenes de Cicle Mitjà. Un relat que us permetrà exercitar la capacitat deductiva.

 

Una aventura dels perdiguers de La Cova del Drac:

L'Aina, en Joel, en Nelson i la Rocío.

 

Un dia, els quatre  van al riu per tornar  uns cabeçuts al seu hàbitat, però descobreixen que algú hi ha abocat tot de pots de pintura blanca. Ara l'aigua està contaminada i no els poden deixar anar.

 

Mentre es pregunten qui ha pogut llençar els pots amb les restes de pintura al riu, descobreixen una petjada blanca.  Aleshores,  comença l'aventura! 

 

 

 


Dia 5 de novembre de 2019,

 

El dia 30 del mes passat vaig fer 59 anys, i estic molt contenta. El dia 31 van venir una colla d'amics i vam celebrar la castanyada a casa i de passada el meu aniversari.  Ara em venen al pensament unes paraules de l'escriptor, acadèmic i premi Nobel Camilo José Cela: "Lo que pierdo en lozania, lo gano en experiencia". 

 

Doncs això, que ara en sé més que abans! 

"Més de què?" -em direu.

 

Doncs, a banda d'escriure, en sé més de gaudir de la vida. He  aprés a assaborir  els petits moments de felicitat que ens regala la vida. Per exemple passar un dia a fora per anar a veure la torre de Vallferosa i el seu entorn,  per documentar-me de cara a escriure un nou llibre. 

 

La fotografia la vaig trobar al blog Ambotes, rutes a peu fetes per Diana i Pep, i tinc el  permís de tots dos  per publicar-la.

 

 

 


Dia 5 de novembre de 2019,

 

Avui, la Maria Pilar Cor, l'editora dels Quaderns de Llengua Catalana,  i autora de la idea del quadern i de les  activitats,  m'ha notificat que la seva editorial, CATARAGÓ, ara és a mans de l'editorial Cruïlla.

 

Què vol dir això? Doncs que les meves històries una al quadern de llengua catalana de quart, una al de cinquè i una altra al de sisè  ara podran arribar a mans de més nens i nenes.

 

I, de retruc,  m'he convertit en una escriptora present a Cruïlla, una editorial amb una trajectòria que arranca  l'any  1984 amb la publicació de llibres d'ensenyament i literaris pensats  per a la mainada i pels  nois i  noies.

 

 

 

 

 


Dia 7 de novembre de 2019, 

 

Ja som al compte enrere!  Ja falta poc!

 

Demà comença una altra aventura de la mà de Fiction Express! Una aventura literària; un llibre que comença demà i que anirà creixent  de setmana en setmana gràcies als lectors.

 

No puc dir-vos  res més!  Demà en tindreu més  informació!

 


Dia 8 de novembre de 2019,

 

Avui és el gran dia:  A les dotze del migdia es penjarà a la plataforma digital de Fiction Express el primer capítol del llibre que he ideat, però que escriurem conjuntament vosaltres lectors i lectores i jo, escriptora. Si aneu a la pestanya de La Colla del Dolmen dins d'aquesta web, hi trobareu  més informació.

 

Aquí us deixo la imatge de la portada que és molt suggerent.

La portada ha estat creada per l'equip de disseny  de Fiction Express


 

Dia 15 de novembre de 2019

 

Avui a les 12 del migdia, Fiction Express penjarà el segon capítol de La Colla del Dolmen a la seva plataforma digital. 

 

Estic impacient per continuar escrivint la història, però fins que dimarts vinent no es tanquin les votacions no puc fer res.

 

El que més em costa  d'aquest procés és estar-me tota una setmana sense escriure.

 

Abans d'ahir, per distreure les mans que quan veuen un teclart se n'hi van, vaig fer aquest pastís de fruita anglès a partir d'una recepta que vaig trobar a internet. 

 

Boníssim!

 

 

 

 


Dia 12 de desembre de 2019 

 

Demà es tancarà el fòrum de Fiction Express: ha estat una aventura extraordinària. Només espero que el llibre pugui fer el salt al paper, i a altres llengües.

 

M'ha agradat molt parlar amb els lectors, respondre les preguntes que em feien. Si tot va bé, el curs vinent tornarém a repetir l'experiència. Estic molt contenta! Penso que la plataforma és  una bona eina per estimular l'aprenentatge de la lectura  i fins i tot  el de l'escriptura.  

 


Dia 13 de desembre de 2019

 

Avui he fet una visita a la llibreria del poble! Feia dies que hi tenia llibres reservats. Els he anat a recollir, faré que me'ls cagui el tió.

 

He recuperat Un ós anomenat Paddington i El jardí secret. Me'ls havia comprat feia temps i els havia regalat:  un al fill de la veterinària dels meus gossos;

l'altre als nens i nenes de l'Escola Quatre Vents de Canovelles.

 

La pega és que aquestes noves edicions no són tan acurades com la primera: són en tapa tova, tapa tova!, i un format més petit.  Ves que hi farem! Ploraria.

 

El primer Cas , El gat que va parlar sense voler i Un ós anomenat Paddington els he comprat per duplicat, un per regalar i l'altre per a mi.

 

Aquí sota us en deixo les imatges.

 



Dia 14 de desembre de 2019,

 

No he pogut esperar a què fem cagar el Tió! He parlat amb ell i  ja ha començat a  cagar-me llibres.

 

He iniciat la lectura de 248 funerals i un gos extraordinari.

 

És una delícia, em recorda molt la lectura de Tomaquets verds fregits.

 

Va d'una nena que viu en una funerària amb la seva família té un cosinet que no suporta i una amiga que la vol deixar de banda. I un gos meravellós que es dedica a vetllar els morts.

 

És una lectura agradable, divertida, àgil i refrescant com un granissat de llimona a l'estiu.

 

 

 

 

 


Dia 20 de desembre de 2019,

 

He passat per la llibreria a recollir una comanda que havia fet de llibres per estudiar.

 

Què estudio?

La manera d'escriure que tenen  autors que considero interessants i el que diuen en els llibres que han escrit parlant de Literatura.

 

Sus... pense és un llibre de la Patricia Highsmith,  una de les reines del crim. No explica fil per randa com s'escriu una novel·la de misteri, però explica com ha plantejat i escrit algunes de les seves obres.

 

Avui mateix l'he començat a llegir, i ja he anotat una idea que em sembla fonamental sobre el plantejament dels capítols. 

 

A mi no m'agrada fer escaletes com si una novel·la fos un guió, però sí que prenc notes sobre el que diran cadascun dels capítols. I més ara quan he llegit el que en diu Sus... pense. 

 

Resumint m'haig de fer una pregunta, sempre la mateixa, i aquesta pregunta serà la que m'ajudarà a construir l'entramat dels capítols: "Com contribueix aquest capítol a què avanci l'acció?"

 

Aquí teniu alguns dels llibres que m'he comprat. Ja he llegit el de l'Úrsula K. Le Guin i he rigut molt amb la manera que té d'explicar les coses a Contar es escuchar.  Volia que me'l cagués el Tió, però es que no m'he pogut esperar. Necessito llegir! Vull saber què diuen els escriptors de la seva feina. 

 

 



 

Dia 26 de desembre de 2019

Sant Esteve!

 

Ahir vaig tenir tota la colla a dinar a casa, avui toca reposar que a la tarda hem d'anar a fer de figurants al pessebre vivent de Sant Feliu del Racó.

 

Avui per TV3 han fet una pel·lícula que parla d'aquest llibre: Cancó de Nadal  de Charles Dickens. M'he assegut ben tranquil·la davant del televisor i he gaudit de la història que explicava.

 

L'argument té la gràcia d'explicar una mica la vida de Dickens, mentre explica la història de Cancó de Nadal , mentre explica les peripècies de l'autor a l'hora d'escriure el llibre. 

 

De seguida vaig pensar que seria un bon regal per al dia de Reis per als meus germans, perquè poguessin gaudir llegint la història i després la poguessin explicar als seus fills, els meus nebots, en Marc i l'Elna. 

 

Vaig començar a buscar, per internet;  el llibre havia de ser en català i en una edició acurada, a ser possible de disseny clàssic. A la llibreria "Les Voltes" de Girona vaig veure que venien exemplars com aquest que us he penjat. El cor em va fer un salt d'alegria: en vaig encomanar tres. Ara bé, no els tindré fins desprès de Nadal, perquè l'Editorial Base fa vacances.

 

M'esperaré, m'esperaré i m'esperaré, tinc tantes ganes de tenir-lo que no queda altre remei que esperar-me.  Quina il·lusió, quan el carter truqui a la porta!   Tindré Cançó de Nadal passat festes!