23 d'abril de 2020

 

Avui és Sant Jordi!

Mentre esmorzava han trucat al timbre de la porta i...

Sorpresa! Era un dels llibreters de la meva llibreria de 

capçalera. M'ha dut una pila de llibres que havia encomanat. 

 

La Carmen Martín Gaite, una de les meves mestres literàries, deia: "Los libros, a la que una se descuida, hacen montoneras".

 

En el meu cas, si ja els compro de quatre en quatre o de cinc en cinc, ja arriben a casa amb la "montonera" construïda. 

 

Aquí us deixo una foto de la meva "montonera" arribada a casa per Sant Jordi. 

 

Què faria sense la meva llibreria de capçalera?

Morir d'avorriment, segur.

Us deixo l'enllaç d'un vídeo on faig la presentació "on line" d'El cas de la petjada blanca.

https://www.instagram.com/tv/B_O5CgHI0Y3/ (la lletra que hi ha després de la "H" és una "i" majúscula, i després vé un zero.

 


Sant Feliu del Racó, 24 d'abril de 2020

 

Bon dia!

 

Estic molt contenta, perquè la setmana vinent tindré un seguit de videoconferències amb els nens i les nenes, els nois i les noies dels cursos de quart, cinquè i sisè del Col·legi Sant Esteve de Castellar del Vallès. 

 

Aquesta setmana aquests alumnes fan de detectiu, com en Bernat, i investiguen la meva vida i la meva obra.

Espero que trobin aquesta web i arribin fins aquí. Ja tinc ganes de saber què hauran descobert i quins interrogants  em plantejaran.

 

Fins aviat!

 

 


Sant Feliu del Racó, 7 de maig de 2020

 

Les videoconferències amb els nens i nenes, nois i noies del Col·legi Sant Esteve de Castellar del Vallès, van ser molt gratificants.

 

Els alumnes i les alumnes  havien preparat preguntes,  i jo  em vaig explaiar molt responent-les totes.

 

 Aquí va una recomanació pels nens i nenes de cicle mitjà:   

El primer cas  escrit per l'escriptor suec Ulf Nilsson.

 

En aquesta història els protagonistes són els animalons d'un bosc: un gripau i una rateta que no té on anar a dormir, i el senyor gripau, que es el comissari, li  permet dormir en una cel·la.

 

De seguida la ratolina esdevé el seu ajudant quan han d'investigar el robatori de la reserva d'anous d'un esquirolet.

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                              


 

Sant Feliu del Racó, 9 de juny de 2020

 

Bona tarda, nois i noies!

 

Ahir vaig acabar de llegir La casa de l'Iggie un llibre de la colecció El jardí secret de l'editorial VIENA.

 

És un llibre que, després de les manifestacions en contra del racisme que hi ha hagut aquests dies arreu,  veureu que és molt actual. 

 

Va estar escrit poc després de l'assassinat de l'activista negre Martin Luther King l'any 1968, per Judy Blume, una escriptora blanca que segons ella mateixa ens diu en el llibre: "En aquell temps jo era gairebé tan innocent com la Winnie d'aquest llibre , i volia que el món fos un lloc millor, però no sabia com fer-ho".

 

 

El llibre té la particularitat que expressa, també, el punt de vista dels negres i això, en ocasions, violenta a la Winnie, la protagonista, una nena que només vol ajudar.

 

A estones també m'ha violentat a mi i m'ha fet reflexionar;  he entés, perquè molts de vosaltres us sentiu  decebuts quan veieue que als llibres d'En Bernat detectiu tots els nens són blancs i de pares europeus de l'Europa occidental.  

 

En una entrevista feta per TV3 vaig sentir una autora Marroquina que viu a Catalunya que deia més o menys el següent:  "Jo no puc parlar de famílies catalanes en els meus llibres, perquè no sé com és a vida dins d'una casa catalana".  

 

En sentir això vaig voler plasmar la nostra vida de catalans i europeus  de classe mitja, perquè la poguèssiu conèixer i gaudir-la a través de la Literatura. Una vida que sí que han viscut i gaudit els meus fills, però  per la que els meus avis, pares i jo mateixa vam haver  de treballar molt, com moltes famílies immigrades d'altres punts d'Espanya o nascudes aquí.

 

Els llibres d'en Bernat detectiu mostren un somni, un món que no va ser el meu, però que ja és per alguns i que hauria de ser per a tothom; un món sense preocupacions econòmiques, ni afectives, ni de violència; un món on els infants poden acaronar la felicitat.

 

A La casa de l'Iggie, tot i el conflicte també hi ha felicitat, és un llibre bonic que fa que ens comprenguem millor els uns als altres, perquè ens mostra un ventall de punts de vista sobre una mateixa situació.  

 

 

 Fins una altra estona!

 

 

 

 


Sant Feliu del Racó, 24 de juny de 2020

 

Estimats lectors, 

 

Ahir revetlla! Menjar coca i anar a dormir tard:

Avui mal de cap!

 

M'he llevat i he sortit a fora al jardí, ara que hi ha un silenci suau, com si tot dormís després del soroll que feien els petards que van tirar ahir a la nit. 

 

He sortit a llegir sota la magnòlia, ben empastifada d'oli de neem, perquè no em piquin els mosquits,  el llibre Diari d'un llibreter .

 

L'autor és un xicot jove o no tant que va comprar una llibreria de vell al poble de Wigtown, a Escòcia. A la llibreria hi té un gat que es diu Captain, i al jardí del darrere, una bassa.

 

M'agrada llegir  les similituts entre la seva llibreria i la seva feina de llibreter i  Llibrenet. Llibrenet és la llibreria de vell que té el meu home a Sant Feliu del Racó. Nosaltres hi tenim en Bruc que és el secretari i cada tarda puja al pis in hi ha el despatx a vigilar. Al magatzem on en Joan embala els llibres i prepara les comandes , hi tenim una gateta que de tan bonica com és el meu home anomena Nefertiti. El seu nom oficial és Mixeta, i li vam començar a dir Peggy Sue, perquè fa cara de Peggy Sue, però Nefertiti li escau més.