En Boletes



 

 

 

 

 

Aquí teniu en Boletes, el conillet d'angora que li vam regalar a la nostra filla Gisela.

 

Si us hi fixeu bé veureu que el llodrigó té un bri d'herba entre les dents. Ell sempre rosega que rosegaràs.

 

Sempre, sempre tenia la fal·lera d'anar tuies enllà. Fins que un bon dia es va fer gran,

va sentir la crida de la Natura i  se'n va anar.

 

Encara ara parlem d'en Boletes i recordem com feia saltirons pel jardí.

  A casa, tots el vam trobar molt a faltar. De seguida li'n vaig fer un conte amb un argument molt senzillet: en Boletes volia volar i no sabia com fer-ho, però els lletsons del jardí el van ajudar a fer realitat el seu somni.    I aquest  és el dibuix que li'n va fer la Gisela, la nostra filla, després de llegir la història que  havia escrit.

 

Després  d'haver publicat i d'haver anat a les escoles a fer sessions de lectura amb els nens i les nenes i de veure la feina que fan els i les mestres amb els llibres de lectura, li he donat moltes voltes al conte d'en Boletes. A partir de la idea  original, ara he redactat un llibre que té dues parts: un relat en prosa i un poemari; tots dos serveixen per explicar la  història del conillet.

 

M'he  ajudat per bastir el relat, del referent artístic i literàri de Margarida, el llibre escrit i il·lustrat per la Lola Anglada. D'aquesta manera el text ha guanyat en profunditat  alhora que la lectura apropa la figura de la Lola Anglada a la mainada. 

L'escola que hi estigui interessada em pot demanar el text  per correu electrònic; la meva adreça és a la pestanya  "Contacte".    I ara un tastet del conte i dels poemes:



Amagadet dins del bufet                                                                                 El conte d'en Boletes

 

Capítol tercer

En Boletes fa boletes

 

 

  Érem al menjador de ca l'àvia Margarida i el meu cosinet em volia prendre els regals d'aniversari.

  -"Ep! Que encara falta la caixa de sota la taula" -ha dit l'àvia quan ha vist que ens enfilàvem-. "Agafeu un coixí i seieu a terra. Tanqueu els ulls. No feu trampes! No s'hi val a mirar."

Hem fet cabal de l'àvia i de seguida hem agafat un coixí per seure a terra i hem tancat els ulls molt fort sense fer trampes.

  -"Conillets, conillets, esteu ben amagadets?" -L'àvia feia veu de conte de fades

  -"Síii!" -Teníem moltes ganes de saber que hi havia dins de la caixa.

  -"Ja podeu obrir-los".

 

  Hem obert els ulls i, davant nostre, hem vist...

  Una capsa de cartró molt gran que tenia tot de forats. He vist unes lletres molt grosses fetes amb retolador blau que deien: "En Boletes"

  -"En Boletes?" -He preguntat.

  -"Boletez?" -En Narcís feia cara de pregunta, i tots dos miràvem l'àvia que feia que sí amb el cap.

  -"Obriu la capsa" -ens ha dit.

  -Ajuda'm Narcís -Entre tots dos hem alçat la tapa i hem guaitat dins.

 

  Dins de la capsa hi havia  escalfor i olor de llit pixaner. Hi havia flocs de fusta i un grapadet de fenc i un altre d'alfals, i una fulla tendra d'enciam. I, en mig d'aquell garbuix de flors i herba i plomalls de dent de lleó!,  hi havia...

  Hi havia petit, petit,  petit petitet; petit petit, petit petitó: un llodrigó!

  -"Un conillet!" -He dit  i ell de seguida ha repetit:

  -"Un llet!"

 

  Era el conillet més bonic que havia vist mai: menut, pelut, flonjo suau. Tenia el pèl llarg i estarrufat, de color negre amb una tofa de pèl blanc al cap que li queia sobre els ulls com un serrell.

  -"Àvia, el puc agafar?" -He ficat les mans dins la capsa quan ella ha fet que sí. 

 

  He deixat en Boletes a terra. El conillet s'ha allunyat fent saltirons. A les mans m'han quedat tot de plomalls de dent de lleó. Llavors he vist que mentre saltironava pels racons del menjador del pèl li anaven caient angelets, i del culet no paraven de sortir-li boletes.

  -"Cacotez!" - En Narcís les assenyalava, reia i picava de mans. 

  -"Ara ja sabeu perquè es diu Boletes. Guaiteu quin escampall de boletes de color d'herba fosca. Margarida, obre-li la porta perquè pugui sortir a l'eixida; no se sap mai el que ha de menester un conillet avesat a viure en un conte."

  -"Viu en un conte? En quin conte?" -Li he preguntat a l'àvia mentre obria la porta vella amb porticons que es tancava amb balda.

 

  En Boletes ha sortit a fora, i després de tancar la porta del menjador en Narcís i jo ens hem quedat tota una estona amb el nas enganxat al vidre mirant què feia el conillet. En Boletes s'estava a la panera dels lliris d'aigua.

Els lliris d'aigua fan una flor blanca que sembla una paperina. La flor té un pistil de color groc ple de pol·len blanc. Ho sé perquè un dia vaig voler olorar un lliri d'aigua i em va quedar el nas enfarinat!

  -"Voleu que us expliqui el conte d'en Boletes?" -Ens ha dit l'àvia.

  -"Siii!" "Ziii!"-Hem dit tots dos i hem picat de mans.

  -"Doncs veniu a seure amb mi" -l'àvia anava cap al racó dels contes.

 

  Nosaltres ens hem assegut sobre coixins de cretona davant del balancí de l'àvia. Ella s'hi ha assegut i, de seguida, s'ha posat la valona a les espatlles i ens ha tapat les cametes amb la manteta de serrells que hi havia plegada sobre el cove dels contes i les cançons. 

 

  Hem fet silenci, i quan només se sentia el tic-tac, tic-tac, ...tac... del rellotge del pèndol blanc, l'àvia ha agafat un llibre i se l'ha posat a la falda. No he vist quin era perquè el tenia de cara avall. De seguida ha començat a explicar-nos el conte d'en Boletes:

 

  "-Era una vegada un llorigó, menut, menudet, pelut, peludet, rodonet i molt bufó que es deia Boletes. En Boletes vivia en un conte..."

 



Amagadet dins del bufet                                                                         Poemes i cançons escrits a la llibreta de color blau cel

 

 

 

No sabem encara com

 

 

En Boletes llodrigó

va arribar a casa de l'àvia,

no  sabem encara com

 

 

 

 

Té la casa cinc teulades,

finestres amb porticons

un hortet, dues pomeres,

tres enciams i quatre cols.

 

 

 

Un prat d'herba i grama,

un jardí d'herbes i flors.

Una cadernera hi canta,

gessamí i lligabosc.

 

 

 

Tanca, porxo, balancí

Pedres que fan caminet

cap a l'hortet pel jardí, 

aranya i caragolet.

 

 

 

 

Dent de lleó, corretjola,

menta, tarongina, anet.

Un cirerer agombola

cadernera i conillet.

 

 

 

En Boletes llodrigó

va arribar a casa de l'àvia

no sabem encara com.



Plou!

 

L'àvia dorm al balancí,

té en Boletes a la falda

Rere els vidres, el jardí

i la pluja que l'amara.

 

Les gotetes fan tac- tac,

fan tac-tac a la teulada.

Veu les flors escabellades,

la pluja les ha mullades. 

 

 

 

-Jo aquí estic tan calentó,

i elles tan remullades

duré llana a l'aranyó

que s'està a les escales.

 

Fila,   fila aranyeta.

Fila, fila aranyó.

Bufandetes per floretes.

Filo, filo, filo jo.

 

 

 

L'àvia dorm al balancí,

té en Boletes a la falda.

Rere els vidres, el jardí

i els pixallits amb bufanda.

 

 

Els pixallits amb bufanda els els heu d'imaginar.

 

 

 



 

 

 

El secret de "Margarida"

 

 

L'àvia és al balancí

amb un llibre a la falda

Veu que vola cap aquí

en Boletes, cau i baixa!

 

Amb el llibre ben obert 

fa una pista d'aterratge.

I s'hi perd el conillet

per les fulles del brancatge.

 

 

 

 

 

Mira el llibre ben mirat

-En Boletes no hi és pas!

En Boletes dibuixat

dins del cau està amagat!

 

Tanca el llibre que era obert.

-Margarida té un secret!

I desa el conte al bufet.