Preguntes dels lectors


 

 

 Hola! nens i nenes,  

 

Aquí trobareu aquelles preguntes que m'heu plantejat a l'aula, i que, abans de respondre de forma adequada, necessitava rumiar ben rumiades, i per això us les responc ací.

També em podeu preguntar qualsevol cosa  a través de l'adreça electrònica que trobareu en l'apartat  del  "Contacte".

 

Aquest senyor és Immanuel Kant, un filòsof, és un dels millors mestres que he tingut. Ell m'ha ensenyat a pensar.  Penseu en la sèrie Merlí, doncs Immanuel Kant seria el meu Merlí!

 

Els filosofs sempre busquen saber perquè les coses són com són;  sempre duen un "Per què?" dins del cap. Com vosaltres quan em dieu: Josefina, per què...?

 


  • Per què en el llibre Un pinyol farcit de fada per què t'has decantat per una fada en comptes d'una bruixa?

M'he decantat per una fada, perquè les fades són éssers màgics que no pertanyen al món dels èssers humans. En canvi una bruixa és una dona, un èsser humà, i a mi em fascina més,  el món desconegut dels èssers màgics. 

  • Quins llibres llegeixes?

Llegeixo molt, especialment llibres i articles de revistes que parlen de Literatura, i llibres que són font de documentació per a les  novel·les que escric. Per exemple: les Faules d'Isop. Segur que us sona aquella faula tan coneguda de La cigala i la formiga, doncs heu de pensar que ja corria en boca dels grecs d'Atenes cap allà el 450 a.C.

Pel que fa a les revistes, m'agrada entrar a internet i llegir els articles de la revista de la Universidad Complutense, Espéculo, que parlen de la meva autora de referència en llengua castellana, Carmen Martín Gaite. D'ella podreu llegir  quan tingueu uns dotze o tretze anys, Caperucita en Manhattan.

 

Aquests són els títols dels llibres de Literatura infantil i juvenil que he llegit darrerament i que a mi m'han agradat:

El món perdut de Sir Arthur Conan Doyle,  L'impostor d'en Pep Albanell i Això és un secret que només sé jo de l'Eulàlia Canal. Llibres que em van deixar petxa quan els vaig llegir  són Les Bruixes de Roald Dahl, El jardí secret

de Frances Hodgson Burnett , El vent ens els salzes de Kenneth Grahame i Margarida de  la Lola Anglada.

 

 

Aquest és el llibre que ara estic llegint.

Me'l vaig comprar  divendres dia 13  de febrer de 2015 , i us haig de dir que m'esta agradant molt, molt i molt.

 

Va d'un nen que viu amb el seu pare que és apotecari.  Un dia comença a fer experiments d'amagatotis, amb una ampolleta d' elixir blau que  troba  a  la farmàcia i... 

 

I no us en dic res més, que això de la Literatura és perquè cadascú s'hi posi.

 


 

 

 

Un exemple de llibres que no expliquen històries,  i que parlen sobre la Literatura infantil i juvenil (LIJ). A vegades aquests llibres reben el nom d' "assaig literari".

 

A la pàgina on explico qui sóc, hi ha una imatge de llibres vells que són d'en Josep Maria Folch i Torres, ell va ser un dels col·laboradors de la revista infantil  En Patufet

Vaig créixer amb les Historietes exemplars  d'aquest autor que eren contes curts.  Ell va ser l'autor de les  Aventures extraordinaries d'en Massagran que l'any 2010 va fer els cent anys! 

  • Podeu  consultar la web www.massagran.cat i en tindreu molta informació.
  • Aquest llibre el vaig comprar a Besalú, en una llibreria que es diu "Contes Savis", i que gira al voltant del món del conte. Podeu consultar la seva pàgina web: www.contessavis.org, i veureu si n'és de bonica.

Un, dos, tres: les meves mestres en Literatura.

  • Escrius només en català?

 

A l'escola vaig estudiar només en castellà, el català el vaig aprendre després. Vaig estar matriculada en una Universitat amb seu a Madrid, la UNED, tot i que ara estudio  a la UOC, per tant   faig servir les dues llengües. Ara bé a l'hora de la Literatura, a l'hora d'escriure literariament,  he triat el català que és la llengua que em van ensenyar a casa, la llengua dels pares. 

Fa temps que dic que tinc tres mestres i  que haig de mirar de superar-les; no faig  Literatura  en castellà perquè sóc incapaç d'estar al nivell de la Carmen Martín Gaite.

Penseu que els escriptors treballem amb paraules, i al meu cove de paraules catalanes n'hi ha gairebé tantes com les que pugui haver al cove de paraules catalanes  de la Mercè Rodoreda. Però potser el meu cove de paraules castellanes només conté la meitat de les que hi ha dins del cove de paraules castellanes  de la Carmen Martín Gaite.

Després, a banda de parules  cal  saber-les posar ordenadament i correctament perquè expliquin històries i dibuixin imatges,  d'això se'n diu ofici. Pel que fa a  la pràctica, a  l'escriure dia a dia, el meu mirall és La Virgínia Woolf.

Aquí  dalt les teniu totes tres fent una pausa.

 


  • Quan eres petita què llegies?

De petita m'agradaven molt els llibres de l'Enid Blyton; llibres d'aventures, i llibres sobre els  internats anglesos de nenes. 

La sèrie de "Los cinco" i la de "Las mellizas  en Santa  Clara", omplien les  meves hores de lleure.

 

Mireu quina fotografia més simpàtica  de l'escriptora, Enid Blyton, amb les seves filles .

Quan vaig anar de viatge de final de curs a Mallorca, tenia tretze anys, allà en havent dinat com que picava  molt el  sol les senyoretes ens feien llegir. 

 

En una llibreria de la platja de l'Arenal em vaig comprar un llibre de l'Agatha Christie, era  Se anuncia un asesinato. Em vaig fer fan de l'Agatha Christie, i, a casa, el meu avi també llegia els seus llibres de misteri. 

 

Aquí la teniu voltada de llibres.

  •  Com podem escriure poesia? 

 Primer de tot haurieu de llegir poesia escrita per a nens i nenes en veu alta. Alguns autors que escriuen i han escrit per als infants són la Joana Raspall, la  Lola Casas i  en Miquel Desclot.  En llegir en veu alta podreu copçar el ritme de cada vers, i si us acostumeu a llegir versos integrareu els diferents ritmes dins vostre. Aquest és un consell que va rebre la Mercè Rodoreda quan va voler fer versos: llegir cada dia una estona de poesia en veu alta.

 

Els poemes expliquen històries, descriuen paisatges, parlen de sentiments.  Els poemes estan formats per un nombre determinat de versos que s'agrupen en estrofes, i cada vers té  un nombre determinat de síl·labes.  Això ho explica la mètrica. Són conceptes clau el ritme (que té a veure amb l'acentuació) i la rima (que té a veure amb la repetició de la  darrera síl·laba  de cada vers). 

 

Hi ha autors que diuen que es poden fer versos sense tenir en compte la mètrica. Jo us haig de dir que  primer feu servir la mètrica, el ritme i la rima, i més endavant  ja decidireu què voleu fer. 

 

Bibliografia sobre mètrica:

 Bargalló, Josep (2007): Manual de mètrica i versificació catalanes. Barcelona: Editorial Empúries.

Oliva, Salvador (2008): Nova introducció a la mètrica. Barcelona: Quaderns Crema.

  • Quants llibres tens?

Tinc molts llibres. Heu de pensar que els llibres són les eines de l'escriptor. Abans de tenir els meus fills, a casa hi havia 3000 volums. Eren llibres de tota mena, des de diccionaris i enciclopèdies, a novel·les i llibres de text. Us estic paralnt del'any 1988. Després, el meu marit i jo vam tenir dos fills, i no teníem temps de llegir;  ni tans sols podíem fullejar  una revista sense posar-nos nerviosos. La Gisela i en Ferran omplien tot el temps que passàvem a casa. A mida que es van fer grans vam tornar a la rutina de comprar llibres perquè ja podíem tornar a llegir.  Encara no sé quants llibres tinc; estic reorganitzant la llibreria. Quan els tingui tots  endreçats per materies i col·locats als prestatges, els comptaré i us diré quants en tinc. De moment és una feina que  avui dia 11 de desembre  de 2015 encara no he pogut enllestir.