Poesia per als infants



Tap tap, tap tap, Tap! En Migdia té mal de cap!

En Migdia és un gat siamès que ens va entrar a casa per la finestra de la cuina un dia de Sant Jordi.

L'havien emmezinat i feia uns marrameus  molt grans de por que tenia! Vam avisar l'Aurora, la veterinària que li va posar una injecció de vitamines que el va reviscolar. Com a tot bon gat siamés, tenia l'hora boja de córrer amunt i avall i enfilar-se pels arbres.  

 

Dormia en una senalla al garatge i cada dia al matí quan jo li obria la porta estirava la maneta plena d'ungles llargues i em tocava el ditet que jo també estirava: ens saludàvem així! Li agradava molt llepar el dins dels motllos de paper de les madalenes.

 

 

 

 

Tap tap, tap tap, Tap!

En Migdia té mal de cap!

A la Roser Puig,

Als seus gats

i als meus

 

 

Sóc en Migdia.

Sóc un gat i...

Tinc mal de cap!

 

Dormo a la cuina

dins la senalla.

Sento el rellotge:

Tic tac, tic tac, tac!

Ai!, el meu cap!

Quin mal de cap!

 

Surto a l'eixida.

Dalt d'una branca

crida la garsa:

Txac txac, txac txac, txac!

Ai!, el meu cap!

Quin mal de cap!

 

La rentadora

gira de pressa

dins del safareig:

Ram ram, ram ram, ram!

Ai!, el meu cap!

Quin mal de cap!

 

 

 

 

 

Corren les boires,

cauen els llamps.

Quina tronada!:

Bam bam,  bam bam, bam!

Ai!, el meu cap!

Quin mal de cap!

 

 

 

 

Arran de tanca

veig la tempesta.

La pluja fa:

Tap tap, tap tap, tap!

Ai!, el meu cap!

Quin mal de cap!

 

Venta,

trona,

llampa!

Corro,

salto,

cuito a amagar!

Sóc un gat i...

Tinc mal de cap!

 

 

 

 

Veig la mestressa.

Duu un paraigua:

-Vine, Migdia!

-Va va,  va va, va!

Ai!,el meu cap!

Quin mal de cap!

 

 

 

 

Entro a casa,

Pujo a la falda.

Ella fa feina:

zac zac, zac zac, zac!

Ai! , el meu cap!

Quin mal de cap!

 

 

 

Llapis,

goma,

pinzell!

Cua 

bigotis,

musell!

Dibuixa un gat!

Té mal de cap?

 

 

 

Pinta una bena,

li posa al cap!

Rasca l'orella:

Ro ro, ro ro, ro ro....

I el mal de cap?

Ja se n'ha anat!

 

 

 

Sóc en Migdia, 

sóc un gat 

Ja estic curat!



Compte amb els contes!

Aquest text en vers és un advertiment que vaig escriure a l'inici de la història d'en Boletes. En Boletes és un conillet que teníem per casa, un dia va sentir la crida de la Natura, va passar entre les potetes de les tuies -entre els troncs-i se'n va anar. Vaig escriure sobre ell perquè el trobo a faltar.

El relat de ficció  sobre en Boletes comença com un conte que  l'àvia Margarida explica   als seus néts, Margarida i Narcís, i, també  ens els versos escrits  en una  llibreta blava que està amagadeta dins del calaix secret del  bufet que havia estat de la besàvia Hortènsia, la mare de l`àvia Margarida.

A l'àvia Margarida  li sembla que en Boletes va sortir d'un conte que estava amagat dins del bufet com la llibreta blava; el conte és diu com ella: Margarida.

Està clar que també és una manera d'homenatjar i d' apropar a la mainada la figura de la Il·lustradora i escriptora, Lola Anglada.

 

 

 

 

 

 Compte amb els contes!

                                                  A la mainada

que sempre va darrera dels contes 

 

Nens i nenes,

no llegiu aquest relat!

Si teniu més de vuit anys,

no passeu els fulls venen!

 Ja serieu dins del sac

                en un temps que s'ha acabat!

 

Temps de contes i rondalles

plenes de màgia i follets,

boscos, bruixes i bolets;

torre, mag, castell i fada;

ogre, drac, anell i dama;

El temps dels contes de fades!

 

 

Nens i nenes

no llegiu aquest relat!

Si teniu més de vuit anys,

no passeu els fulls que venen.

Ja serieu dins del sac

En un món que no és veritat!

 

Món de relats i cançons

plens d'àvies i de pastors,

arbres, plantes i moltons;

llop, palau, gegant i pont;

corb, catau, gemma i font;

Dels contes de fades, món

 

Nens i nenes,

Tanqueu fort dins d'un calaix,

ans no hi hagi un daltabaix,

tots els contes i rondalles.

Els romanços i cançons

amagueu-los pels caixons.

I oblideu-vos dels relats,

Us tenen ben encisats!

Esteu tots assabentats? 

 

 

 

 

Però..., si voleu llegir...

Heus ací una contalla:

Era una vegada...

Un llodrigó molt petit,

sabia córrer i rodolar,

però ell volia volar!

 

Podeu esbrinar la veritable  història d'en Boletes, clicant a la pestanya que diu "En Boletes".



Tot caminant pel caminet

Quan aquest mes d'abril vaig ser a l'escola La Vall d'Osor, una  vaileta molt eixerida em va demanar un vers.

 

No vaig voler dir que no, però jo no en sé d'improvisar sense tenir res preparat. Aleshores vaig prometre als alumnes petits i grans, i als mestres que eren molt joves i tenien molta vitalitat, els vaig prometre que els faria un poema i els el penjaria a la pàgina web.

 

Aquesta promesa va ser més fàcil de dir que no pas de fer. Tot i que em voltava pel cap no sabia pas com començar. A l'escola  Osor quan  vaig explicar a la mainada  L'Auca de la Josefina, vaig comentar que quan anava de vacances a Granera m'agradava de passar hores i hores  al bosquet de davant de casa; allà  jugava,

badava,  observava, somiava, llegia i a vegades m'inventava històries. 

Fa pocs dies vaig anar a passejar amb en Joan, en Bruc i en Clyde per un indret semblant al de la foto d'aquí sota, llavors mentre badocava mirant les flors que creixien al marge del sorral per on avançàvem, un angelet va venir voleiant. De seguida se'm va desvetllar el record del conte d'en Boletes, i la promesa feta als nens d'Osor.

 

 "Tot caminant pel caminet" fa referència a la passejada amb el meu marit i els gossos.

 "Caminem pel caminet" parla de quan la Carme i jo vam ser a Osor; no condueixo perquè em fa por i de moment no puc pas arribar voleiant com els angelets a les escoles. Per això no agrairé mai prou la feina silenciosa que fan la Carme, l'Elena i en Joan acompanyant-me arreu  per promocionar les obres publicades per l'editorial .

 

Res més, ja em fareu saber si el poema us ha agradat.

Tot caminant pel caminet 

Als alumnes i els mestres de l'escola La Vall d'Osor

Paraula, és paraula.

 

Tot caminant pel caminet,

amb en Joan en Bruc i en Clyde,

He vist campanetes blaves,

Botons d'or, estepa blanca,

A la voreta del bosc.

 

Tot caminant pel caminet,

Roldor, bruc i bardisser,

Un angelet voleiava ,

A la voreta del bosc:

Una volior sense ales.

 

Tot caminant pel caminet 

l'angelet m'ha fet pensar,

A la voreta del bosc,

En la cançó d'en Boletes,

un conillet de debó.

 

Tot caminant pel caminet,

A la voreta del bosc,

Conte, versos i cançó,

M'han recordat la promesa:

Un poema a la mainada.

 

A la voreta del bosc,

L'aire és pur, el pendent verd,

Avancem sota el brancam,

L'escola és al turonet,

Caminem pel caminet.

 

A la voreta del bosc,

Vailets, mestres, jovenalla,

Somriures i petonets.

Passem dins i fem rotllana,

Caminem pel caminet.

 

A la voreta del bosc,

Auca, Bernat, Belluguets.

El conte d'en Patufet.

-A tu t'agrada menjar?

Caminem pel caminet.

 

A la voreta del bosc,

Signar llibres i un present:

llonganissa, botifarra.

Nyam! Que bo! Adéu! Adéu!

Caminem pel caminet.

 

Tot caminant pel caminet

Diu l'angelet que ho sap:

"El vers enllà que s'envola."

"El vent suau els el porta."

"Com va fer amb la Belluguets."

El vers arriba a Osor.

I s'enfila pel pendent.

A l'escola truca a porta.

A la voreta del bosc.

 

Sant Feliu del Racó, 9 de maig de 2016



La majoria de fotografies a color són gentilesa de Jimdo, l'empresa on he contractat els serveis per crear i mantenir aquesta pàgina web. Jimdo també ofereix pel mateix preu  als contractants un servei de pàgines de descàrrega gratuïta de fotografies majoritarament faig servir les de pixabay.