Un pinyol farcit de fada

Ja hem arribat a la tercera edició! Moltes gràcies als lectors i  a les lectores.


Un pinyol farcit de fada arriba a la tercera edició!

Des d'aquí dono les gràcies a tots els lectors.
 Sou vosaltres qui dia a dia  feu possible
l'èxit de les aventures  de la  Belluguets.
Moltes, moltes gràcies!
Desembre de 2015

 

Abans d'escriure la història de la Belluguets em van haver de passar tres coses.

 

Una..., dues..., tres!  Com als contes de Fades. Altra volta la Literatura.

 

Primera cosa: vaig conèixer la Maria Lluïsa, era molt mallerenga, xerrava pels descosits i explicava contes a menuts i grans.


Ella mateixa m'ha facilitat les dues fotografies que apareixen en aquesta pàgina.

 

Segona cosa:  vaig anar a la Vall Fosca, i en vaig tornar amb ganes d'escriure un conte de fades. Allà tothom explicava històries de bruixes i fades.  Més Literatura!

 

I tercera cosa: vaig conèixer la il·lustradora Rita Culla que com les fades padrines dels contes em va animar a escriure la història. 

 

De tot plegat en va sortir El conte de la fada que vivia dins d'un pinyol d'oliva que és la llavor  de la novel.la  de la Belluguets.

  • La Rita Culla va dibuixar aquesta fada tan entremaliada i va fer les il·lustracions d'aquest conte que es va publicar a la revista Art i Lletres de l'editor Josep Ramon Recordà.

 

Fixeu-vos com corria  la Maria Lluïsa de petita.

 

Feia una cursa, com en Marc el protagonista d'Un pinyol farcit de fada o potser  corria  per fugir de l'encís de la reina Ainanit:


Aigua de muntanya,
aigua de la mar,
vent de tramuntana,
porteu-la ben enllà...

Corre, corre, bellugueta!

Sabeu que la Maria Lluïsa també fa màgia com feia la Belluguets?
Fa màgia amb música per ajudar els vailets.  

Quan era menuda, anava a Granera. Aquesta és la casa on m'estava.  Cap a la dreta de la imatge hi ha un bosquet. Allà  jugava tota sola,  llegia  llibres i m'inventava històries.

El temps que vaig passar a Granera,  els èssers naturals que hi vaig conèixer, les caminades i els jocs a què vaig jugar formen part de  l' humus d'on es nodreix  la meva creativitat.  

 

Aquests són els belluguets que jo contemplava de petita al bosquet de Granera.

Quan bufava el vent, es movien com els serrells de les banderoles que posem a casa per la revetlla de Sant Joan.

 

Veritat que "Belluguets" és un nom que  li escau a una fada trapella.

 

 

Aquesta imatge està treta de la pàgina web www.floracatalana.net, estic pendent de rebre el nom de l'autor per posar-lo. 

Un pinyol farcit de fada

Gràcies a l'ajuda de l'editor d'ANIMALLIBRES, en Joan Vives, va veure la llum aquesta novel.la per a nens i nenes de 8 a 10 anys.  

 

La Belluguets és una  fada molt entremaliada que s'escapa,  per sempre més,  de dins del pinyol d'oliva on la reina de les fades l'ha confinada. Ho fa  gràcies a l'ajuda d'en Marc, l'àvia Rita i la tieta Mercè, i,  malgrat els tripijocs  d'en Perot del Cullerot, que ha robat el cu-cut màgic de la casa anglesa de l'àvia Rita.

  • Aquests ulls tan grossos i el nassarró arromangat els va dibuixar l'Armand que va il·lustrar tot el llibre. Aquí sota teniu més  il·lustracions.